Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Joan Fontfreda i Castanyer
Economia
Empresari.
El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…
Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i fundador i…
Francesc Martí i Torrents
Economia
Empresari.
Pràcticament analfabet, participà en les campanyes napoleòniques El 1808 marxà a Amèrica i s’establí a l’Havana, on prosperà i arribà a ésser 1829 sotsdelegat de marina Nomenat alferes 1831 per la captura del pirata Antonio Mariño i confident dels capitans generals, comerciant i empresari, promogué, el 1837, a l’Havana, la construcció del Gran Teatro Tacón, més tard Teatre Nacional, a més de molls, edificis i el mercat de La Pescadería Des del 1847 es dedicà al comerç d’esclaus i introduí a Cuba famílies maies del Yucatán com a mà d’obra barata, fins que el govern mexicà s’hi oposà President…
Josep Marimon i Juliach
Economia
Empresari i banquer.
El 1877 emigrà a Cuba amb els seus pares, que es dedicaven al comerç de grans i farines S'establí a Santiago i hi treballà com a dependent a la coneguda casa Brauet y Cía, de la qual, més tard, n'esdevingué gerent Emprenedor empresari, fundà, el 1907, la Compañía Eléctrica de Alumbrado y Tracción de Santiago de Cuba posteriorment, també altres empreses com The Cienfuegos, Palmira and Cruces Electric, Railway & Co Membre actiu a diferents entitats finaceres i industrials, en les quals tingué càrrecs importants director i president del Banc Espanyol de l’Illa de Cuba i també de…
Francesc Abellà i Raldirs
Economia
Comerciant.
Fou un dels principals traficants d’esclaus negres a Cuba També traficà amb culis xinesos a Cuba Durant la dècada del 1850 al 1860 treballà amb el colombià Nicolás Tanco Armero, que es dedicava al comerç de xinesos a Cuba i al Perú Del 1864 al 1868 exercí com a sotsagent a Macau, i del 1870 al 1872 com a agent principal d’aquest enclavament i del conegut negrer cubà Conde de Ibáñez Al Boletín de Colonización , aportà dades i descripcions sobre Macau, on s’assenyala la quantificació dels culis sortits de la Xina i dels supervivents Publicà el fulletó Proyecto de inmigración libre de China…
Grup Barceló
Economia
Grup hoteler i d’agències de viatges.
Companyia del sector turístic controlada per la família mallorquina Barceló L’empresa nasqué el 1931 com a Autocars Barceló i els anys cinquanta entrà en el negoci de les agències de viatges El 1962 obrí el seu primer hotel a Mallorca i s’expandí a les Illes al llarg d'aquesta dècada Posteriorment començà a obrir establiments a la Península Al principi dels anys vuitanta comprà l'operador turístic Turavia i inicià l’expansió internacional amb installacions a la República Dominicana, a Costa Rica o als EUA Al llarg dels anys noranta també s’establí en diferents països europeus Copresidida per…
Antoni Flores i Algobia
Literatura
Economia
Escriptor costumista valencià.
D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…
Joaquim Ymbert i Sot
Economia
Empresari industrial.
Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la…
Antoni Batlle i Romagosa
Economia
Comerciant i empresari.
Jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Santiago de Cuba, on anaren també els seus germans Valentí i Francesc Dedicat a diversos negocis, el 1894 ja era gerent de la casa Mateos, Bori y Cía Més tard, quan aquesta es dissolgué, fou, amb altres, un important promotor en la constitució de la seva successora Bori, Batlle y Cía, de la qual també fou director Dedicat també a activitats bancàries, formà part del consell local del Banco Nacional de Cuba 1902 Home emprenedor i d’influència, fou membre de la junta directiva de la Cámara de Comercio de Santiago 1903 Integrà la comissió de…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina