Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
John Richard Hicks
Economia
Economista britànic.
Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973…
Josep Batlle i Carreó
Economia
Industrial, comerciant i cronista.
El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata 1810-28 al costat de la metròpolis Amb Josep Grau, cunyat seu i un…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats,…