Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
al·locor | al·locora
Botànica
Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores i, per tant, necessiten utilitzar agents exteriors (vent, animals, aigua, etc).
Abū Ǧa‘far al-Ḡafiqī
Botànica
Botànic i farmacòleg cordovès.
És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
al·lorrízia
Botànica
Sistema d’arrels format per un eix principal amb ramificacions laterals d’ordres diferents.
És usual a les gimnospermes i a les dicotiledònies S'oposa a homorrízia
al·logàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.
Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia
al·liària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades, i flors blanques.
Viu en llocs frescs i ombrívols En medicina popular s’usa com a diürètic i antireumàtic
al·lopol·len
Botànica
Pol·len d’una flor que ha estat transportat sobre el pistil d’una altra flor.
cànem
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i…
garrofa
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és rica en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina