Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Fayṣāl I de l’Iraq
Història
Rei de Síria (1920) i de l’Iraq (1921-23).
Germà dels reis Abdullah I de Jordània i Alí I d’Al-Hiǧāz fou destronat pels francesos Rei de l’Iraq sota protectorat britànic, el 1932 aconseguí la independència del seu estat
Fayṣāl II de l’Iraq
Història
Rei de l’Iraq (1939-58).
Mort el seu pare, Gāzī I, governaren com a regents, fins el 1953, la seva mare Alia i el seu oncle matern ‘Abd el-Ilāh Amb el seu cosí, el rei Ḥussein I de Jordània, establiren una Unió Àrab entre ambdós estats Però aquell mateix any fou derrocat per un cop d’estat militar i fou assassinat
Ruḥollāh Khomeynî
Història
Política
Aiatol·là i polític iranià.
Fill d’un aiatollà, sostingué el règim de Mosaddeq 1951-53 Cap xiïta de l’Iran 1962, el mateix any s’installà a Qom, on criticà el sistema del xa Deportat per aquest a Turquia 1964, més tard passà a l’Iraq 1965 i França 1978 Des de l’exili conspirà contra la monarquia i fou la figura principal del moviment que la feu caure 1979 El mateix any instaurà a l’Iran la República Islàmica, règim teocràtic que perseguí tota oposició interna, especialment a partir del 1984, que el Partit Republicà Islàmic dominà totalment el parlament Khomeyni maldà posteriorment per estendre la revolució…
Abū Ṭāhir ibn al-Ǧannābī
Història
Militar
Cap militar càrmata.
Féu diverses ràtzies per l’Iraq El 930 saquejà la Meca i profanà el temple de la Ka'ba, del qual s’emportà la Pedra Negra
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52), fill i successor d’Abdal·là I.
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn Hussein I de Jordània
‘Aḍud al-Dawla
Història
Sobirà de la dinastia buwàyhida.
Aprofitant les lluites dels seus oncles i cosins aconseguí de governar a Pèrsia i a l’Iraq Tingué bones relacions amb el califa abbàssida al-Tā'i’ Féu construir una presa prop de Šhirāz i un hospital a Bagdad Protegí la literatura i ell mateix fou poeta
Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ
Història
Califa (750-54) fundador de la dinastia abbassí.
Feu de Kūfa Iraq la seva primera capital, però per raons de seguretat acabà residint a Hāšemiyya El sobrenom, que pot també significar ‘el generós’, és interpretat generalment com ‘el sanguinari’, pel fet d’haver-se dedicat a desfer totes les oposicions de sirians, d’omeies i d’altres, fins i tot dels qui l’havien ajudat a aconseguir el tron
Sanǧar
Història
Setè soldà seljúcida (1118-57).
Essent governador del Khorāsan 1096 durant les lluites familiars per tal d’obtenir la successió de Muḥammad, hagué de cedir el territori de l’actual Iraq al seu nebot Mahmūd Sotmeté a vassallatge la Coràsmia i els gaznèvides de l’Afganistan, bé que no pogué impedir l’ocupació de la Transoxiana pels Kara-kitai i la rebellió oghuz, durant la qual fou fet presoner 1153-57
Muḥammad al-Amīn
Història
Sisè califa abbàssida (809-813).
El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn
Fahd I d’Aràbia Saudita
Història
Rei d’Aràbia Saudita.
Fill d’’Abd al-’Azīz II, ocupà diversos ministeris educació, 1953-60 interior, 1962-75 i a la mort del rei Fayṣāl esdevingué príncep hereu L’any 1982 succeí el seu germanastre Hālid Practicà una política conservadora i prooccidental Donà suport a l’Iraq en la guerra contra l’Iran 1980-88, però el 1990, arran de la invasió de Kuwait, s’alià amb el bàndol antiiraquià en la guerra del Golf Pèrsic Per motius de salut, des del 1995 exercí de fet les funcions de cap d’estat el seu germanastre, el príncep Abdallah