Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
baronia de Palma
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Palma, prop de Gandia.
Comprenia també el terme d’Ador Pertangué als Pròixida A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes i, després, marquesos d’Aitona, que la uniren a llurs estats
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
marquesat de la Palma
Història
Títol concedit pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al coronel Joaquim de Freixa i Fuster (mort el 1909).
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
marquesat de Vivot
Història
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcántara i regidor perpetu de Palma (Mallorca).
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca
Federació Balear de Sabaters
Història
Organització dels obrers del calçat de les Balears creada el 1915 a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma.
El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna
castell de l’Almudaina
Història
Alcàsser dels valís de Mallorca, a Palma, bastit damunt un esperó que domina la badia de Palma i la desembocadura del torrent de la Riera.
Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que…
La Igualdad
Història
Sindicat que reuní els obrers del calçat de Palma, Mallorca, (1892-1936).
En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué foren les de març…
Federació Regional del Treball de Mallorca
Història
Organització obrera mallorquina adscrita a la CNT (1920-22), que substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17.
La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma transport, vidriers, sabaters i construcció El secretari general fou Jaume Bauzà El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans