Resultats de la cerca

Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de…

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…

D’origen aristòcrata, intentà la independència de la Ucraïna occidental respecte a Polònia i Rússia i se sotmeté als turcs El 1676, però, una intervenció russa l’obligà a acceptar la sobirania de Moscou

Fill d’una família humil georgiana, ingressà al seminari de Tbilisi 1894, però en fou expulsat el 1899 per la seva militància socialista esdevingut un fervent marxista, s'adherí al partit obrer socialdemòcrata rus, i emprant el pseudònim de Koba , es dedicà totalment a l’activitat revolucionària clandestina entre la incipient classe obrera del Caucas Detingut i deportat diverses vegades, el 1904 es decantà pel bolxevisme, i participà en els moviments revolucionaris del 1905 assistí als congressos del partit a Estocolm i a Londres 1906-07 i fou nomenat per Lenin membre del comitè central i…

Succeí al seu pare Nicolau I i la seva primera tasca fou de posar fi a la guerra de Crimea 1856 El seu regnat es caracteritzà per un tímid intent de liberalització que tingué una repercussió molt profunda en els esdeveniments posteriors de la història russa les reformes foren fetes per una petita minoria de nobles, funcionaris i periodistes als quals el tsar deixà en llibertat d’actuació L’ucàs del 3 de març de 1861 alliberà els serfs i expropià els nobles la reforma fou feta mitjançant institucions tradicionals com el mir Però tot això fou lletra morta, perquè l’estat, una vegada els hagué…

Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Fou partidari de l’aliança amb Àustria i Anglaterra contra Prússia fomentà també la política agressiva contra Turquia El 1758, per motius polítics, fou allunyat de la vida pública

Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània tractat de…