Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Oposició Comunista Espanyola
Història
Grup comunista fundat a Lieja pel febrer del 1930, dirigit per Henri Lacroix (Francisco García Lavid) i afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Establert a l’Estat espanyol, hi estigueren afiliats Juan Andrade, Esteban Bilbao, Andreu Nin, etc , i poc temps després es reconvertí, sota la direcció d’aquest últim, en Esquerra Comunista , pel març del 1932 Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet
Pere I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1038-46).
Fill d’Ottone d’Orseolo, dux de Venècia, i de Maria, germana d’Esteve I d’Hongria Succeí aquest, però fou expulsat del país pels pagans 1041 El 1044 recuperà el poder mercès al futur emperador Enric III Morí assassinat pels partidaris d’Andreu I, que el succeí
Convinença dels Cavallers de Catalunya
Història
Unió dels cavallers de Catalunya constituïda l’any 1370, amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.
Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet
Josep Miquel i Baró
Història
Polític i revolucionari.
Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebellió a Sant Andreu dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets 17 d’agost de 1909
Enric II de Navarra
Història
Rei de Navarra i comte de Foix (1518-55) i d’Armanyac, fill de la reina Caterina I i de Joan d’Albret (Joan III de Navarra).
Intentà de refer 1521 la unitat del seu regne, trencada per Ferran II de Catalunya-Aragó, durant la guerra entre Francesc I de França i Carles V Un intent de recuperar Navarra per mitjà d’Andreu de Foix fracassà El 1525 fou empresonat a Pavia juntament amb Francesc I, amb la germana del qual, Margarida, s’havia casat 1526
Daniel I de Moscou
Història
Príncep de Moscou (~1280-1303).
Fill d’Alexandre Nevskij, el succeí el 1263 en el principat de Moscou Aprofità l’estratègica situació de la capital per a engrandir-lo i lluità contra els seus germans Andreu i Demetri i contra el duc de Razan’, Romanovič El 1302 s’annexà el principat de Perejaslavl, i morí poc temps després L’Església ortodoxa el canonitzà
Lluís de Tàrent
Història
Rei de Nàpols i comte de Provença (1346-62).
Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348
Antoni Palà i Borràs
Història
Republicà.
Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR
Grup de ‘‘La Batalla’’
Història
Militar
Denominació aplicada a diferents dirigents obrers reunits entorn de la primera publicació d’aquest periòdic (1922-240).
Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear
Francesc Josep Gastú
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria