Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Almansor
Història
Forma catalana tradicional del nom d’Abū ‘Amīr Muḥammad ibn Abī ‘Amīr al Manṣūr, ḥāǧib de Còrdova.
Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué cinquanta-sis campanyes…
Selim Almansor
Història
Designació amb la qual es feu conèixer el morisc Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).
Beremund II de Lleó
Història
Rei de Lleó (982-999).
Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà Les seves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor
Ǧa‘far al-Muṣḥafī
Història
Ḥāǧib de Còrdova des del califat d’al-Ḥakam II.
D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova
Hišām II de Còrdova
Història
Tercer califa de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Succeí el seu pare al-Ḥakam II a onze anys sota un consell de regència encapçalat per al-Muṣḥafī i Almansor Aviat Almansor es convertí en l’únic amo de Còrdova La dictadura amirita continuà amb Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar , mort el qual sovintejaren els complots per emparar-se del poder Hišām fou obligat a abdicar 1009 a favor de Muḥammad II, descendent d’'Abd al-Raḥmān III Però aquest, enfrontat amb els berbers, fou assassinat 1010 i el governador de la Frontera Superior, Wāḍiḥ, reinstaurà Hišām Els desordres continuats provocaren un alçament berber, en el qual…
Marcús
Història
Ciutadà barceloní.
Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…
Sançol
Història
Nom amb què és conegut ‘Abd al-Raḥmān ibn Abī ‘Amir al-Manṣūr, cap amírida.
Fill d’Almansor i d’una filla de Sanç Abarca de Navarra A la mort del seu germà ' Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar el qual sembla que ell enverinà assolí temporalment el govern del califat, però quan Hišam II fou destronat per Muḥammad al-Madī els seus fidels l’abandonaren i fou mort per les tropes del nou califa
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Zīrī ibn ‘Atiyya
Història
Capitost berber, cap de la confederació de tribus maġgrawa
.
Collaborà inicialment ~991 en la penetració andalusina al nord d’Àfrica però, revoltat contra la sobirania cordovesa, fou derrotat per l’exèrcit comandat per al-Wadih Madiq al-Hayya, 998 Havent ofert de nou els seus serveis a Almansor, fou convidat a traslladar-se a la Península amb la seva gent 999 Aquestes tropes mercenàries foren les antecessores dels membres de la dinastia zírida independitzada l’any 1012 a Granada Zawī ibn Zīrī