Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Nikolaj Ivanovič Ježov
Història
Política
Polític soviètic.
Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Unió Soviètica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…