Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
ciutadà | ciutadana
Història
Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat
Isidor Domènech
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç
Petrus Peregrinus
Història
Inventor francès.
Treballà al servei de Lluís IX i féu diverses recerques experimentals fou el primer que intentà convertir el magnetisme en energia cinètica, determinà els pols dels imants i ideà el primer tipus pràctic d’agulla nàutica
Vicente Uribe
Història
Polític basc.
Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939
Antípater
Història
General de Filip de Macedònia.
Fou regent de Macedònia durant les aventures orientals d’Alexandre A la mort d’aquest 323, mantingué la idea de l’imperi, sobretot una vegada mort Perdicas s’alià amb Ptolemeu i es féu nomenar regent per l’assemblea de tot l’exèrcit L’imperi es mantingué fins a la seva mort, que representà el senyal de desbandada per a tots els generals
blanquisme
Història
Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui.
Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa
José Sánchez Rosa
Història
Anarquista andalús.
Processat i empresonat per la seva presumta relació amb La Mano Negra 1892, fou indultat el 1900 Esdevingué un propagandista àcrata molt actiu arreu d’Andalusia i publicà, entre d’altres, El abogado del obrero , La aritmética del obrero i La idea anarquista Editor i collaborador d' El Productor i La Anarquía , els darrers temps de la seva vida collaborà en la Revista Blanca Fou assassinat per agents del bàndol nacional
Wang Si
Filosofia
Història
Filòsof xinès, un dels principals representats del neotaoisme posterior a la dinastia han.
Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa
Marxa sobre Roma
Història
Episodi de la conquesta del poder per Mussolini, a Itàlia.
Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina