Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
insaculació
Història
Procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, implantat a les corporacions públiques —municipis, generalitats, gremis— de la corona catalanoaragonesa, al segle XV, i que hi perdurà fins als decrets de Nova Planta, al segle XVII.
El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici…
bossa d’insaculació
Història
Saquet de cuir on hom ficava els rodolins amb el nom de les persones que podien ésser elegides per a determinats càrrecs d’extracció en algunes corporacions públiques catalanes ( insaculació
).
defenedor de la mercaderia
Història
Cadascun dels dos o tres caps de les corporacions de mercaders de les antigues ciutats i viles mercantils catalanes que, de manera solidària, tenien la missió de defensar els privilegis i les prerrogatives de la corporació i de recaptar les rendes i els drets (especialment el dret del pariatge).
Prenien part en les reunions del consell de la mercaderia respectiu, el qual, tanmateix, era presidit pels cònsols de mar Eren elegits per insaculació entre els mercaders matriculats
Consell de la Ciutat de Saragossa
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Saragossa, constituïda el 1391 amb 39 consellers, per tal d’assessorar, en substitució de l’anterior capítol general de veïns, el Consell dels Jurats, format pels 12 jurats elegits per les 15 parròquies de la ciutat.
Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…
Consell General d’Eivissa
Història
Organisme consultiu de la Universitat d’Eivissa constituït per Jaume II de Mallorca el 1299.
Era format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d’un cens de 250 persones dels tres estaments mà major, mà mitjana i mà forana que actuaven, per torn, anualment Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret El 1454, adoptat el règim d’insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat Perdurà fins als decrets de Nova Planta 1718
Ramon de Calders i de Ferran
Història
Senyor de les baronies de Segur i de Pierola.
Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang
sistema del bací
Història
Sistema d’elecció per atzar dels dotze jurats del Consell de Cent de Barcelona que havien d’elegir els cinc consellers de la ciutat, segons el privilegi atorgat per Alfons IV el 1455.
Estigué en vigor fins a la reforma del municipi barceloní feta per Ferran II el 1498, que fou instaurat el sistema d'insaculació L’elecció tenia lloc anualment el dia de Sant Andreu 30 de novembre, reunit el Consell de Cent Dels dotze electors, n'hi havia d’haver tres per cada un dels estaments de ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals Hom feia l’elecció extraient uns rodolins de cera posats en un bací d’aigua, anomenat bací de les eleccions L’elecció per grups d’edats dins cada estament permetia d’elegir quatre electors vells, quatre de mitjana edat i quatre de…
Pere de Conomines
Història
Conseller en cap de Barcelona (1482, 1496).
Ciutadà honrat Bigaire moderat d’ideologia pactista, esdevingué, després de la guerra civil 1472, el principal cap de l’oposició a la facció de Jaume Destorrent i Casa-saja El 1474 fou conseller segon conseller en cap el 1482, establí un pla de redreç de les finances municipals que no fou reprès fins el 1491 Davant la preeminència del partit destorrentista al poder, es mantingué en l’oposició i no acceptà el càrrec de conseller en cap 1496 sinó per pressió del rei aleshores collaborà, àdhuc com a ambaixador davant del rei 1497, a la modificació del règim municipal, la qual s’esdevingué amb…