Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
fasts
Història
Llistes de cònsols i de triomfadors.
Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy
dinastia
Història
Sèrie de sobirans que pertanyen a una mateixa família.
Per a l’Orient Pròxim i Mitjà antic, hom ha conservat diverses llistes reials Per a Egipte, cal esmentar l’obra del sacerdot Manethó, de l’època ptolemaica, a qui hom deu la divisió de la història egípcia en trenta-una dinasties
avalot de les Quintes
Història
Revolta popular esdevinguda a Barcelona pel maig del 1773, quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d’Espanya, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força els guardians del Portal Nou els repelliren a trets i hi hagué…
Yahuar Huacac
Història
Setè sobirà inca.
Segons les llistes i genealogies conegudes, era fill i successor de l’inca Roka Se li atribueix la guerra de conquesta contra les ètnies situades al sud de Cusco, durant el desenvolupament de la qual els soldats procedents del Kuntisuyu es rebellaren, l’assassinaren i elegiren com a cap de l’estat el seu fill Viracocha Totes aquestes dades resten sotmeses a la incertesa que afecta tots els coneixements transmesos mitjançant les fonts colonials
els set savis de Grècia
Història
Nom donat a alguns filòsofs i polítics de la Grècia antiga que, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgores, eren: Tales de Milet, Pítac de Metilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleòbul de Lindos, Misó Queneu i Quiló de Lacedemònia.
Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de Los…
Joan Casanellas i Ibars
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i després a Pamplona…
Hictosa
Història
Pretesa diòcesi de l’època visigòtica situada, segons algunes antigues llistes de diòcesis de la Tarraconense, entre Ilerda i Dertosa.
Villanueva la situava, basat en documents dels ss X i XI, prop de Barbastre-Tolva, i altres cap a Roda de Ribagorça avui hom creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa
Soló
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…