Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la importància…
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
cantàrida
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels melòidids, d’uns 2 cm de llargada, de color verd brillant, cos allargat, antenes de longitud mitjana i èlitres que recobreixen tot l’abdomen.
Els mascles són més petits que les femelles i tenen les antenes més llargues Són insectes fitòfags s’alimenten principalment de fulles de freixes i polls Llur presència es manifesta per la forta pudor deguda a una substància vesicatòria que contenen, anomenada cantaridina Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc La tintura de cantàrida , preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant i revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement del cabell i també com a afrodisíac
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…
parc
© Fototeca.cat
Urbanisme
Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà.
No comprèn normalment cap construcció fora de les dedicades a la conservació, vialitat, guarderia i d’altres serveis Pot contenir, a més, llocs per a practicar esports camps de golf, llocs destinats a la recerca hivernacle, llocs destinats a l’ensenyament camins de la natura, etc
cobertura
Història
Acte o cerimònia de cobrir-se per primera vegada un gran d’Espanya davant el rei.
Aquuesta cerimònia, juntament amb la de la toma de la almohada per part de les dames grans d’Espanya, fou instituïda per Felip II
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’…
espanyol | espanyola
anarquisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina