coronel general

m
Història
Militar

Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.

A França, el coronel general d’infanteria, càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit (dita, per això, la coronela); el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX. Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol. Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848. Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya foren denominats també coronels generals. A l’exèrcit de la Unió Soviètica hi ha el grau de coronel general, immediatament inferior al de mariscal.