Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
escola de Barbizon
Pintura
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…
art naïf
Art
Dit del corrent artístic practicat per artistes en un principi no professionals i sense cap formació acadèmica i, per tant, d’una espontaneïtat suposadament sense interferències.
Per aquesta ingenuïtat naïf vol dir, en francès, ‘ingenu’, ha estat relacionat amb l’art dels infants, amb els quals comparteix l’absència de convencionalismes, tant de tècnica com de continguts, i del qual es diferència, tanmateix, per la minuciositat i la simplicitat enganyosa Comparteix, d’altra banda, amb l’art popular i dels pobles primitius la presència d’elements màgics i onírics, sense solució de continuïtat amb el món natural És un art bàsicament pictòric, on destaca l’absència de perspectives, la utilització del color amb un valor simbòlic i expressiu, el caràcter sempre figuratiu…
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
confessió
Literatura
Forma literària autobiogràfica caracteritzada perquè l’autor hi exposa sobretot la pròpia intimitat, a diferència de les memòries, concebudes generalment com a visió global de la vida i l’obra de l’autor.
Sant Agustí donà el títol de Les confessions a la relació de la seva conversió al cristianisme Les Confessions 1781-88 de Jean-Jacques Rousseau representen un model d’aquesta forma autobiogràfica dins la literatura moderna
panteó
© B. Llebaria
Arquitectura
Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc
democràcia directa
Política
Forma de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.
El referèndum, per exemple, és una forma de democràcia directa Rousseau afirmava que la sobirania no podia ésser representada i pensava que la política havia d’ésser l’emanació directa de la voluntat popular, ja que creia que tota forma de representació desvirtuava l’essència de la democràcia
làudan
Farmàcia
Extret d’opi compost.
El làudan de Sydenham , a més de l’extret alcohòlic de l’opi, conté tintura de safrà i essències de canyella i clau Fou molt emprat al s XIX com a analgèsic El làudan de Rousseau és fet amb opi, mel i llevat de cervesa Després de fermentar, hom el concentra en bany maria fins que 1 g conté 0,25 g d’opi
art haitià
Art
Art desenvolupat a Haití.
A partir de la consolidació de la independència principi del segle XIX hi sorgí una reconeguda escola pictòrica naïf, on es destaca Pétion Savaín, que hom ha comparat a H Rousseau El pintor nord-americà Dewitt Peters organitzà a Port-au-Prince un centre d’art que revelà els anys quaranta Hector Hippolyte i Wilson Bigaud Entre els escultors, Georges Liautaud, que treballà en metall, assolí èxit internacional a la biennal de São Paulo del 1959
deisme
Religió
Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.
Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana
contractualisme
Sociologia
Doctrina de caràcter iusnaturalista que explica l’origen de la societat a partir del contracte social
.
Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…