Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
capitular
Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc, rendir-se.
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del s IX
capitular
Membre d’un capítol eclesiàstic.
sala capitular
© Fototeca.cat
Història
Lloc de reunió de la comunitat de religiosos als monestirs o dels canonges a les catedrals.
En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester
vicari capitular
Dret canònic
Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.
arxiu capitular
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments
geminat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Dit dels arcs, les finestres, etc, units de dos en dos, i també de dues columnes amb un sol capitell.
capítol
Lloc on es reuneix el capítol, sala capitular.
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels…