Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
farina
Pólvores d’origen animal obtingudes per mètodes diferents dels de la molta; així, hom parla de farina de llet (llet en pols),defarina làctia i de farina infantil composta.
farina
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans…
farina
Pólvores obtingudes amb la molta d’altres susbtàncies que els cereals, d’origen vegetal o animal.
farina de lli
Farmàcia
Pólvores grolleres obtingudes de les llavors del lli.
Conté un 25% d’oli i una substància mucilaginosa És emprada en medicina, en la preparació d’emplastres resolutius en les cures per la calor humida
farina làctia
Alimentació
Mescla de farina de cereals o de llegums, transformada parcialment en maltosa i dextrina, amb llet polvoritzada.
És emprada en dietètica infantil, en els primers mesos, com a aliment de trànsit entre l’alletament i l’alimentació integral
cuc de farina
Mnolf (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Tenebrio molitor, molt comú als molins de farina, de la qual s’alimenta.
farina d’ossos
Agronomia
Adob obtingut per maceració d’ossos animals descarnats i assecats.
Conté fosfat tricàlcic i fluorur de calci, a més de petites quantiats de composts orgànics nitrogenats
farina de peix
Alimentació
Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.
És emprada com aliment per al bestiar
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina