Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gipó
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors
gipó
Indumentària
Túnica interior de diverses teles, i sovint enconxada amb cotó, que protegia el cos del cavaller del frec de les malles o de l’arnès blanc.
robeta
Indumentària
Vestit curt amb mànigues i falses mànigues que hom portava ajustat al cos damunt el gipó.
tireta
Cordó o tira capçada amb llauna o altre material resistent usada per a cenyir el gipó o altres peces de vestit.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
ajustador
Indumentària
Antigament, mena de gipó de color blanc, de roba basta amb gires de pell, portat per les dones valencianes damunt la camisa per tal de donar forma al cos.
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…