Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
mana
Filosofia
Religió
Força impersonal, sobrenatural i indiferenciada que segons algunes creences animistes existeix en tots els éssers, i d’una manera particular en determinades persones i coses, les quals són, per aquest fet, considerades tabú.
mannà
Bíblia
Aliment que, segons la Bíblia, Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble
moneda calleresa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.
Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821
teòcrata
Persona que mana sota una forma teocràtica de govern.
cap de colla
Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors.
condemnatori
Dret
Pronunciament del jutge que condemna un reu o mana de complir unes obligacions.
compareixença
Dret civil
Dret penal
Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer.
estil florentí
Cronologia
Estil de l’Encarnació que posposava el començament de l’any dos mesos i vint-i-quatre dies.
Fou usat a Catalunya fins el 1350, que fou abolit per Pere III, el qual manà l’ús de l’estil de la Nativitat
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia