Resultats de la cerca

Rebé la formació militar a la Gran Bretanya, Nigèria, l’Índia i els Estats Units 1963-80 Després del cop d’estat que enderrocà Yakubu Gowon 1975 fou nomenat governador de l’estat del nord-est Poc després 1976, el general Olusegun Obasanjo  el posà al capdavant de la indústria del petroli Després de dos anys com a secretari de l’estat major seu de fet del govern, amb el retorn del govern civil 1979 es reincorporà a l’exèrcit fins el nou cop que enderrocà Shehu Shagari 1983, en què fou nomenat cap d’estat Durant el seu mandat imposà mesures d’austeritat i impulsà una lluita contra…

Fou soldà de Sokoto i president del consell executiu de la regió del Nord Fou mort en la revolta del gener de 1966

Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà

Provinent d’una família de cabdills, treballà de mestre en escoles missionals Obtingué un gran èxit amb les seves novelles i contes de temàtica fantàstica, on barreja tradicions populars i conceptes cristians amb un estil vigorós i original Entre les seves obres cal esmentar Ireke Onibundo ‘L’estaca del Guardià’, 1949, Ogboju Ode Ninu Igbo Irunmale ‘El bosc dels mil dimonis’, 1950, i Adiitu Olodubare ‘El secret del totpoderós’, 1961

Després d’uns estudis inacabats, treballà en ocupacions diverses fins que, a partir del 1952, es dedicà a la ràdio i a la literatura de manera permanent El mateix any publicà la seva primera novella, The Palm-Wine Drinkard , on, amb un llenguatge ric en imatges, superposa mites i tradicions de l’Àfrica occidental en un argument fantasiós El seu anglès agramatical i ple de llicències ha estat objecte de controvèrsia La seva producció posterior palesa una tendència semblant Altres novelles i narracions són Simbi and the Satyre of Dark Jungle 1955, The Brave African Huntress 1958, Ajaiyi and His…

Feu treball de camp a l’Àfrica Occidental, i posteriorment fou professor a la Nortwestern University, d’Illinois fins el 1957, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Especialista en el folklore africà, es mostrà partidari de considerar la tradició oral com a art D’entre les seves obres cal esmentar African Arts 1967, Ifa Divination Communication between Gods and Man in West Africa 1969, on explicà el sistema d’endevinació ioruba, i The Yoruba of Western Nigeria 1969

Estudià lingüística africana a Berlín, i, ja a Anglaterra, el 1932 seguí els cursos de Malinowski i Seligmann Féu 1933-35 una gran enquesta antropològica entre els nupes de Nigèria, i rebé 1938 el nomenament d’antropòleg del govern al Sudan Angloegipci Després de la Segona Guerra Mundial professà antropologia a la Universitat de Canberra Autor de nombroses monografies sobre temes africans, entre les seves obres es destaquen Foundation of Social anthropology 1951 i The Theory of Social Structure 1957

Fou funcionari britànic a Nigèria fins el 1920, que s’establí a Oxford El 1932 publicà la primera novella, Aissa Saved ‘Aissa salvada’ L’influïren Dickens, Fielding i Defoe El 1939 publicà la seva millor novella de tema africà, Mister Johnson El 1941 inicià una trilogia integrada per Herself Surprised ‘Sorpresa ella mateixa’, 1941, To be a Pilgrim ‘Ésser un pelegrí’, 1942 i The Horse's Mouth ‘La boca del cavall’, 1944 Componen una segona trilogia Prisoner of Grace ‘Presoner de la gràcia’, 1952, Except the Lord ‘Llevat del Senyor’, 1953 i Not Honour More ‘Sense honor’, 1955 Fou…

Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…

Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que…