Resultats de la cerca

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes altres en què…

Fill del director i fundador del Teatre Azékely i d’una actriu del Teatre Nacional de Tîrgu Mures, realitzà els seus estudis a l’Acadèmia de Teatre i Cinematografia de Bucarest El 1990 fou nomenat director artístic del Teatre Magyar de Cluj, on dugué a terme una renovació de la companyia Fruit d’aquesta iniciativa, el 1993 fou la primera companyia romanesa d’expressió magiar convidada a realitzar una gira per l’Europa occidental, on presentaren La cantant calba , de Ionesco Considerat a tot Europa com un dels màxims especialistes en l’obra de Beckett, ha estat premiat diverses vegades com a…

La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern…

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

La seva família emigrà als EUA poc després de néixer ell Fou el primer a recórrer, el 1922, els 100 m en menys d’un minut 58'6, i el 1923 els 400 m en menys de cinc minuts 4'57'0 El 1924 establí un nou rècord de 100 m 57'4 que restà imbatut durant deu anys Obtingué medalla d’or a París 1922 en 100 m lliures, 400 m i 4×200 m lliures, i a Amsterdam 1928 en 100 m lliures i 4×200 m lliures Immortalitzà, des del 1930, la figura de Tarzan en nombrosos films i esdevingué en aquest temps una de les màximes figures de Hollywood

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta