Resultats de la cerca

President del Partit Socialcristià 1961-68, presidí un govern de coalició amb els liberals 1966-68, que féu crisi davant l’enfrontament lingüístic a la Universitat de Lovaina Fou, després, ministre de defensa 1972-79, d’afers de Brusselles 1974-77 i, de nou, president del seu partit 1979-81

Inicià una tendència cap a la novella episòdica, plena de reflexions i comentaris, i tractà temes psicològics i socials, exposats en un estil quasi naturalista La seva obra més ambiciosa és Die Dämonen ‘Els dimonis’, 1956, on dóna el quadre històric de la gran crisi austríaca del 1910 al 1927

Com a príncep comandà l’exèrcit i fou governador de Kābul En morir el seu pare, Aurangzeb, lluità amb els seus germans per tal d’aconseguir el poder Hagué de reduir una revolta de la secta dels sikhs Amb ell s’inicià la crisi d’autoritat dels grans mogols de l’Índia

Escriví Storia della critica romantica in Italia 1905, La vita e il libro 1910-13, Il senso della letteratura italiana 1931, etc És autor també de poesies Poesie , 1922, drames L’arciduca , 1924 Lazzaro 1925 i novelles, com Rubè 1921, sobre la crisi intellectual de l’època, i d’obres polítiques Common Cause , 1947

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls

Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951

Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments