Resultats de la cerca

Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775

Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98

Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i és membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà un Diccionari general d’heràldica…

Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729

Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484

Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…

Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya