Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ismael Latorre i Mendoza
© Família Latorre-Canet
Fotografia
Fotògraf.
Els primers treballs fotogràfics daten de l’any 1935, tot i que publicà la seva primera fotografia el 1942 en el diari Levante Posteriorment, exercí de corresponsal gràfic de l’ Hoja del Lunes , Deportes , Agencia EFE i Jornada També publicà fotos en Marca , entre d'altres Al llarg de la seva carrera realitzà nombroses exposicions El seu arxiu fotogràfic supera els 300000 negatius
Josep Lozano i Lerma
© Carolina Latorre Canet
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…
,
Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova
Història
Militar
Militar.
Baró d’Alginet i de Benissanó Lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella a Itàlia, contra els francesos La seva participació en la presa de Casale Monferrato ~1658 li valgué el títol de comte de Casal
Remigi Palmero i Ruà
Música
Cantautor.
Ha collaborat amb nombrosos grups valencians com Els Pavesos o Els Cinc Xics A més de collaborar en enregistraments d’altres artistes i en discs collectius, amb el seu nom ha publicat Humitat relativa 1979, amb el grup Bon Matí, que incloïa Juli Bustamante , Provisions 1987, Línia de foc 1994 i Sense comentaris 2009 El seu estil ha estat descrit com a rock mediterrani
Vicent Simbor i Roig
Literatura
Historiador de la literatura.
És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de referència Carles…
,
Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana
Art
Historiador de l’art.
Desè comte de Casal i primer marquès d’Alginet Senador i membre de l’Academia de San Fernando 1922 Collaborà en diverses publicacions Especialista en ceràmica, publicà treballs sobre la porcellana d’El Buen Retiro, la ceràmica de Toledo i el detallat estudi, encara no superat, Historias de la cerámica de Alcora segona edició el 1945
Jeroni de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume.
Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador
Lluís de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1503-22), fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, al qual succeí, i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait.
El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni