Resultats de la cerca

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949

Escolapi, fou un important propagador del cant gregorià Rector de diversos collegis, en especial de Tàrrega, hi dirigí la schola cantorum Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes 1943

Benedictí de Solesmes 1878, passà a la fundació de Farnborough, d’on esdevingué abat 1903 És autor de Le livre de la prière antique 1900, i dirigí els Monumenta Ecclesia Liturgica 1900-12 i el Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie

Monjo benedictí de Solesmes, estudià sobretot la història del monestir de Silos i els seus manuscrits visigòtics Investigà l’antiga litúrgia hispànica, de la qual edità fonts importants Le Liber Ordinum 1904 i Le Liber Mozarabicus Sacramentorum 1912, on féu també una descripció de molts manuscrits litúrgics visigòtics

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa…