Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Moctezuma II
Història
Novè emperador asteca (1502-20).
Fill d’Axaiacatl, fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S'hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés, que el féu…
Filó
Literatura
Escriptor hel·lenicojueu.
Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món…
Nicolau Aixandri
Història
Militar
Militar.
Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione , d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John FBenton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Fou incardinat, però, a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae , hauria estudiat també amb Giovanni de Casamicciola…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Pere II de Catalunya-Aragó
![](/sites/default/files/media/FOTO/pereelgran_01.jpg)
Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,