Resultats de la cerca

El 1587, a Sidamon Segrià, s’apoderà, amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que Felip II feia dur a Gènova per Catalunya Més tard intentà un cop semblant a Almacelles Segrià Morí en la defensa del castell d’Arsèguel

Com a militar fou destinat molt de temps a les colònies franceses Com a escriptor utilitzà el pseudònim Lo Minyó d’En Motes , i publicà els poemes La Guida i en Sazó 1906 i L’illa de vi 1908

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista Educat en collegis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids…

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…