Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista. Educat en col·legis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys. Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric. Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions. Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós. Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids de la literatura contemporània. A més de Dubliners (1914), la seva producció comprèn A Portrait of the Artist as a Young Man (1916; ‘Retrat de l’artista adolescent’ —en l’edició catalana del 1967—), obra de densitat estilística, on descriu l’experiència de transformació humana i d’accés a l’art d’un minyó educat en els medis jesuítics que ell freqüentà. En Ulysses (1922; ‘Ulisses’ —en la magnífica traducció catalana de Joaquim Mallafré—, 1981), exploració fantàstica, increïble, dels recursos lingüístics, esquematitzada i organitzada a diversos nivells, l’autor descriu amb una gran riquesa de recursos tant la trajectòria psicològica dels personatges com el context exterior en què es mouen. Amb Finnegans Wake (1939), fruit de quinze anys de treball, arribà a l’extrem de la seva exploració lingüística, i amb un llenguatge dificilíssim, complex, encara avui poc aclarit, hi ofereix, partint de la concepció psicoanalítica coetània, un món immens recorregut en una nit de somni. La seva influència en diversos escriptors moderns ha estat notòria i fecunda.