Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat,…

El lloc és esmentat ja al s XIV

La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa…

Forma part del Consorci Sanitari de Terrassa, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer Des d’abans del s XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa El 1966 s’incorporà a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona Durant el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el Projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, que es traspassà a la Generalitat Aquesta, en comptes de vincular-ho a…

Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…

Fundat el 1906 amb el nom de Young’s Club a Terrassa, dos anys més tard passà a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club i el 1911 Terrassa Futbol Club Arribà a tenir una secció d’hoquei sobre herba, que més endavant s’independitzà amb el nom de CD Terrassa Els primers èxits foren les victòries a la Copa Cardellach i al Campionat de Catalunya de segona categoria 1916 El 1924 es proclamà novament campió de Catalunya i arribà a les semifinals del Campionat d’Espanya de la mateixa categoria A partir de la temporada següent jugà a la primera divisió…

Fou creada a partir de la partició de l’arquebisbat de Barcelona, l’any 2004 En l’actualitat, Josep Àngel Sáiz Meneses n'és el bisbe Amb 1 016 674 habitants, 120 parròquies, 165 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses és una de les més grans de Catalunya, després de la de Barcelona

Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom  Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus…