Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Filípiques
Història
Nom donat a quatre discursos pronunciats per Demòstenes, els tres primers, el 351, el 344 i el 341 aC; el darrer no és segur que mai arribés a ésser pronunciat, i segurament en fou difosa la versió escrita.
Tots quatre eren destinats a promoure la guerra contra Filip II de Macedònia Manifesten la defensa de la llibertat i de la democràcia, l’atac a l’apatia dels atenesos davant l’avanç de Filip i una certa admiració per la seva habilitat militar, tot plegat expressat en un to d’una gran elevació moral
Les bucòliques
Recull de deu composicions poètiques de Virgili, elaborades entre el 43 i el 34 aC.
L’apellatiu d' Èglogues Eclogae , ‘extrets’ que hom també li dóna és obra de gramàtics i editors Amb aquestes composicions Virgili innovà la poesia campestre de Teòcrit, i el gènere bucòlic romà adquirí un caràcter històric definit La major part tenen forma dialogada Els pastors que hi apareixen, més aviat petits propietaris rurals o masovers, sota els quals sovint es disfressen personatges de l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques La temàtica del recull gira principalment entorn de l’amor “que tot ho venç” Amb ell Virgili aconseguí l’admiració i…
Horacianes
Títol de l’obra de Miquel Costa i Llobera publicada el 1906 que recull 16 composicions, dues de les quals —A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)— foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.
Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país
Els Evolucionistes
Art
Agrupació artística formada a Barcelona el 1917 per Joan Cortès —que en fou el guia estètic—, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons.
Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’…
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
Venus
![](/sites/default/files/media/FOTO/503058.jpg)
Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
escola d’Arcueil
Música
Nom donat al grup de quatre compositors francesos, Henri Cliquet-Pleyel, Roger Désormière, Henri Sauguet i Maxime Jacob, units per una gran admiració envers llur mestre Erik Satie, del qual reberen una certa influència estètica, especialment la tendència a la simplicitat, quan aquest residia a Arcueil, suburbi de París, els anys vint del segle XX.
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…
el Renaixement
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Renaixement_cos_huma.jpg)
Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…