L’apel·latiu d'Èglogues (Eclogae, ‘extrets’) que hom també li dóna és obra de gramàtics i editors. Amb aquestes composicions Virgili innovà la poesia campestre de Teòcrit, i el gènere bucòlic romà adquirí un caràcter històric definit. La major part tenen forma dialogada. Els pastors que hi apareixen, més aviat petits propietaris rurals o masovers, sota els quals sovint es disfressen personatges de l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques. La temàtica del recull gira principalment entorn de l’amor “que tot ho venç”. Amb ell Virgili aconseguí l’admiració i l’amistat de Mecenes i d’Octavià.