Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Sindicat Barceloní de l’Agulla
Sociologia
Sindicat de caire catòlic fundat a Barcelona el juliol del 1909, amb el suport econòmic d’Agustí Robert i Surís, germà del comte de Torroella de Montgrí.
Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la…
,
Cu-cut!
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric barceloní.
El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…
Eldorado Concert
Local d’espectacles barceloní, a la plaça de Catalunya.
Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929
El Día Gráfico
Periodisme
Diari barceloní del matí, lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon.
Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de “La Veu de Catalunya”
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Sala Beckett
Teatre
Teatre barceloní fundat el 1989 per la companyia Teatro Fronterizo, de Josep Sanchis Sinisterra.
Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies, la sala…
El Borinot
Setmanari
Setmanari humorístic barceloní (1923-27), fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay.
Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura
La Tribuna
Periodisme
Diari barceloní en castellà, independent, iniciat a Barcelona el 30 de març de 1903.
Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina