Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Moviment Social d’Emancipació Catalana
Política
Organització política creada pels catalans residents a Mèxic el novembre del 1940, a partir del manifest «a tots els militants del PSU de Catalunya. Als treballadors de Catalunya».
Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou grup…
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
Províncies Unides
Història
Nom donat als Països Baixos septentrionals del 1579 al 1795.
Constituïdes república federal arran de la Unió d’Utrecht 1579, eren integrades per les províncies d’Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel Formades per l’emancipació d’aquests territoris respecte al domini castellà, foren reconegudes com a estat per la pau de Münster 1648 Perderen llur denominació en passar sota el domini de la França revolucionària, que les erigí en República Batava
Pahlawī
Història
Dinastia imperial de l’Iran.
Fundada el 1925 pel general Rida Khān, a conseqüència de la deposició del xa Ahmad, la seva instauració amb el nom de Reza I significà la fi de l’antiga Pèrsia modernització i industrialització general del país, construcció d’escoles i hospitals, lleis d’emancipació de la dona, etc Obligat a abdicar arran de la Segona Guerra Mundial, el succeí 1943 el seu fill Muḥammad Ridā Muḥammad Reza de l'Iran , el qual aconseguí finalment descendència masculina 1960 amb el tercer matrimoni Farah Diba, però fou derrocat per la revolució islàmica 1979 i morí a l’exili el 1980 El seu fill es…
Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona
Organisme coordinador de les societats obreres barcelonines, fundat al mes d’octubre del 1868 amb el nom de Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona
.
Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau Alsina, presentat…
Esquerra Catalana dels Treballadors
Política
Grup polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una…
Partit Socialista Català
Política
Grup polític creat a Mèxic, el 19 de juliol de 1941.
Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la Gran Bretanya Fou president del partit…
Primer Congrés Obrer Espanyol
Assemblea que reuní per primera vegada delegats de societats obreres de tot Espanya, celebrada a Barcelona del 18 al 25 de juny de 1870, als locals del Teatre del Circ.
La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de…
Primera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.
Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…