Resultats de la cerca
Es mostren 3563 resultats
Pere Pau
Barri
Barri del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), al límit amb Olèrdola.
Forma part de la caseria de Sant Pere Molanta Hi ha Cal Milà de Ferran, casa pairal de Manuel Milà i Fontanals
Mont Perdut
Cim
Cim del Pirineu axial (3 355 m), a la part central de la serralada (Pirineu aragonès), que pertany al massís de Les Tres Sorores, dins del Parc Nacional d’Ordesa (Osca).
Als seus peus hi ha la vall de Pineta i al seu vessant est neix el Cinca
la Perdiguera
Municipi
Municipi de la província d’Osca, al Somontano.
Fins el 1956 formà part del bisbat de Lleida L’església parroquial és de transició del romànic al gòtic s XIII
Perarrua
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Éssera.
Peralta de Alcofea
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, que comprèn els nuclis de Lagunarrota i el Tormillo.
Pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1956 La seva església parroquial és romànica s XIII, amb una notable portada
Penyalba
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al sector oriental dels Monegres i al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca.
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
serralada Penibètica
Serralada
Serralada del S de la península Ibèrica, paral·lela a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al cap de Gata.
És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Peña Ubiña
Serra
Muntanya de la serralada Cantàbrica, a l’W del port de Pajares (2 417 m).