Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Vandoeuvre-les-Nancy
Ciutat
Ciutat de la Lorena, França, al departament de Meurthe i Mosel·la, al S de Nancy.
Centre de recerques científiques
Tokorozawa
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al NW de Tòquio.
És un centre comercial i de recerques d’aeronàutica
Alamogordo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nou Mèxic, als EUA, al peu de les muntanyes Sacramento.
Centre de recerques de l’aeronàutica militar, hom hi féu explotar la primera bomba atòmica, el 16 de juliol de 1945
Ítaca
Pitichinaccio (Creative Commons)
Illa
Illa grega de la mar Jònica, al nomós de Lèucada, a l’E de Cefalònia.
La capital és Vathí 1826 h Hi ha conreus de vinya i oliveres Hom la identifica com la pàtria d’ Ulisses , pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l' Odissea
Macquari
Illa
Illa del Pacífic meridional, uns 1 500 km al SE de l’illa de Tasmània, Austràlia.
Descoberta el 1810, des del 1948 és una estació meteorològica de la zona subàrtica i un punt d’escala Port Mawson dels vaixells que fan les rutes de l’Antàrtida Centre de recerques geològiques, fou declarada parc nacional el 1933
Alalia
Història
Colònia grega de Còrsega, anomenada posteriorment Aleria, davant la qual tingué lloc la batalla naval d’Alalia entre els grecs (foceus) i els cartaginesos, aliats amb els etruscs l’any 535 aC.
Els grecs, teòricament vencedors, en sortiren molt debilitats, però la importància de la batalla dins la història de la colonització grega a l’extrem occident ha estat molt exagerada per la majoria d’investigadors, segons que es desprèn de recerques recents
Dubna
Ciutat
Ciutat de Rússia, al sud-est de Moscou (61 000 h [est 1985]).
Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna
Petra
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles…