Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Harbin
Ciutat
Capital del sheng de Heilongjiang, a la Manxúria, Xina.
És un important centre comercial i un nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, mecànica, elèctrica, del ciment, situat a la vora del Sungari, on té un port fluvial molt actiu És també un nus de comunicacions ferroviàries, i té aeroport
Fuzhou
Ciutat
Capital del sheng de Fujian, a l’E de la Xina, a l’estuari del riu Min, prop de l’estret de Taiwan.
Antic centre d’exportació de te, càmfora i laca, és actualment un important i actiu centre comercial i un nucli industrial amb fàbriques de motors, installacions siderúrgiques, matèries plàstiques, construcció naval, indústria sucrera, paper, laca, fusta i cuir Centre de comunicacions port i aeroport Centre d’ensenyament superior
Changsha
Ciutat
Capital del sheng de Hunan, a la regió del Centre-sud, Xina, situada a la vora del riu Xiang.
Centre comercial d’una regió agrícola cotó, arròs, te i minera antimoni, coure, zinc, carbó Nucli industrial tèxtil cotó i seda, metallúrgic, alimentari, de maquinària, de material de construcció Centre d’ensenyament superior Universitat de Hunan, fundada el 1959, i escola d’enginyeria de Changsha Té port fluvial i aeroport
Baotou
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de la Mongòlia Interior, a la Xina.
Situada a la vora del Huang He, és el centre comercial i el nucli industrial més important de tota la Mongòlia Interior destaca sobretot per la indústria siderúrgica, alimentada pel ferro i pel carbó de les mines properes, i en segon lloc per les seves indústries tèxtils, químiques, alimentàries i de maquinària Antic centre del comerç de caravanes, el transport de mercaderies es fa avui per ferrocarril Entroncament de carreteres i aeroport
Chongqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, a la regió del Sud-oest, Xina, situada a la vora del riu Iang-Tsé, a la confluència amb el riu Jialing.
La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945
Chengdu
Ciutat
Ciutat de la regió del Sud-oest, Xina, capital del sheng de Sichuan.
Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat exterior Té …
Shenzhen
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, situada al llarg de la costa de la mar de la Xina Meridional, al N de Hong Kong.
L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…
Pequín
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…
Shanghai
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…