Resultats de la cerca
Es mostren 2717 resultats
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
parc de Samà
© Fototeca.cat
Gran parc del municipi de Cambrils (Baix Camp), al N del terme, al límit amb el Mont-roig del Camp.
Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums
Salinoves
© Fototeca.cat
Monestir
Antic castell i monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la dreta del Rialb, al llogaret de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
Salaverd
Història
Antiga quadra del municipi d’Os de Balaguer (Noguera), fins el 1964 del de Tragó de Noguera.
Rifà
© Fototeca.cat
Partida
Partida i antic lloc (Rifà de Peu) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa ( platja de Rifà
), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà
, que neix a la mola de Colldejou.
la Riera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
la Ribera
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Ribera) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anyà.
Ribelles
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina