Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb les terres vallesanes d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els…
Vinyoles
Masia
Antic casal i actual masia del municipi de Centelles (Osona), situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi.
És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del s XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els s XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746
Santa Maria Savall
Convent
Antiga església i petit convent a l’extrem meridional del municipi de Balenyà (Osona), a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels…
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles
o de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del s. XI a la família Centelles
, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als s IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell…
província de Tarragona
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Tarragona.
És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…
el Codony
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Santa Coloma de Queralt, a l’oest de la vila.
La serra del Codony 789 m alt, en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià
castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Castell
Antic castell del poble de Montesquiu (Osona).
El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic…