Centelles

Armes dels Centelles

Llinatge de l’estament noble, originari de Sant Martí de Centelles, centre de les seves extenses possessions, que constituïren la baronia de Centelles.

La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall (I), posseïdor del castell de Sant Esteve (dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII), que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles. Gilabert (I) (mort després del 1062) podria ésser-ne el successor. El fill d’aquest, Guadall (II) (mort abans del 1084), deixà dos fills: Berenguer i Guadall (III) (mort després del 1096), que el succeí; intervingué en l’acta de consagració de Taradell (1076), on posseïa un alou; Gilabert (II) Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles: Gilabert (II) de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l’Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles (mort després del 1185), conseller de Ramon Berenguer IV (1152). Ramon de Centelles, probablement fill seu, rebé del rei Alfons I heretats a Tortosa (1171), i acompanyava el rei encara el 1184, així com també figurava vers el 1192 en el seguici reial el seu germà Berenguer de Centelles (mort abans del 1204). Succeí Bernat (I) un altre fill, Gilabert (III) de Centelles (mort després del 1204), que fou veguer reial a la comarca de Centelles el 1198 i morí lluitant contra el comte d’Empúries. Un fill seu,

Els Centelles: línia troncal

Pere de Centelles, fou bisbe de Barcelona, i un altre fill, Bernat (II) de Centelles (mort vers el 1238), el succeí; aquest, amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). El seu fill Bernat (III) de Centelles (mort vers el 1277) infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I. Tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny (mort el 1319), castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I el 1263. Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se'n separà després. Llur filla i hereva, Blanca de Centelles i de Terrassa (morta el 1348), no tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenys i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre. El fill hereu de Bernat (III) fou Gilabert (IV) de Centelles (mort en 1294-96), que es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llur fill Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig (mort en 1320-21) participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l’expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Bearnesa de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) de Centelles i de Montcada (mort al setge de Càller, el 1324) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, mort a Sogorb el 1336 d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya-Aragó en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica. En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules. En morir sense successió el seu fill Ramon (I) de Centelles i de Montcada (mort després del 1361), Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada (mort el 1368), senyor de Nules, heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon, Eimeric de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere de Centelles i de Vilanova, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.

La línia secundària dels barons de Centelles fou originada per Eimeric (II) en dividir l’herència entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós fou hereu de la baronia de Centelles, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló heretaren successivament la baronia de Torralbes. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. Gilabert (VII) fou diputat de la generalitat de Catalunya pel braç militar (1413). Guillem Ramon lluità per la causa de Ferran d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles de València, i morí en la batalla de Morvedre (1411). Gilabert (VII) fou succeït pel seu fill Crisògon Andreu de Centelles, que morí sense successió (1470). Joan II atribuí primerament la seva herència a Pere-Galceran de Cruïlles i als seus germans, nebots de Crisògon per banda de llur mare, Damiata de Centelles (1472); però, tenint en compte la vinculació a la línia masculina establerta per Eimeric (I) de Centelles, fou reconeguda el 1478 a Guillem Ramon (I) de Centelles (mort el 1490), baró de Torralbes i de Llombai, cosí germà de Crisògon. El seu fill Lluís (I) de Centelles (mort en 1529-38) es casà amb Toda Carròs el 1497, i llur fill Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles (mort el 1565) heretà, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor Lluís (II) Carrós de Centelles i de Pinós morí a Sardenya sense successió (1578-86). Es disputaren l’herència les seves germanes Joana Carròs de Centelles i de Pinós, que s’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement, i Violant Carròs de Centelles i de Pinós i llur cosí Joaquim (I) Carròs de Centelles i d’Oms (mort el 1601), fill de Serafí Carròs de Centelles (mort el 1557), capità de galeres i germà de Guillem Ramon (II). Reclamà també l’herència Balasc d’Alagó, comte de Sástago, en virtut del testament de la seva germana Francesca d’Alagó (1586), hereva universal del seu marit, Lluís (II) Carròs de Centelles.

Els Centelles, barons de Centelles

Joaquim Carròs de Centelles obtingué finalment sentència el 1600, en virtut de l’agnació, en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles. El succeïren la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita (morta el 1607) i el seu marit Cristòfor de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules. Els succeí Joaquim (II) Carròs de Centelles i de Calataiud, fill d’una segona muller de Cristòfor, el qual morí sense fills el 1674. El comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d'Enric Carròs i de Centelles, un altre germà de Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles, després d’ésser pledejat amb els Borja, ducs de Gandia.

La línia secundària de Nules esdevinguda primogènita vers el 1361 fou originada per Gilabert de Centelles i de Bellpuig (mort en 1319-20), fill menor de Gilabert (IV) i casat amb Blanca de Montcada, filla de Guillem Ramon de Montcada, senyor de Nules, a qui Gilabert comprà aquest domini (1314). El seu fill Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada (mort el 1368) recollí l’herència de la línia troncal en morir sense successió Ramon (I) de Centelles i de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill primogènit Pere de Centelles i de Vilanova (mort abans del 1391), camarlenc de la reina Sibil·la, que es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec. Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379. El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i Riu-sec; els altres dos fills moriren joves: Joan de Centelles i de Riu-sec a Sicília (1398-99), i Pere de Centelles i Riu-sec, que havia lluitat també a Sicília, en una brega, a València (1398). Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queraltt, primer comte d’Oliva, i Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, fill, net i besnet de Gilabert, foren els seus successors. Serafí morí sense descendència i el succeïren el seu nebot Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, i el fill d’aquest, Pere-Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona (mort, sense fills, el 1569), comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i Vall d’Aiora i dels feus de Sardenya.

Els Centelles de Nules i d’Oliva

Les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència. Cotald de Centelles i Mercader, baró d’Almedíxer, fou declarat baró de Nules per sentències del 1581 i 1585, i Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona (morta el 1596), casada amb Carles de Borja, duc de Gandia, obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587. Posteriorment, però, Otger Català de Valeriola feu declarar nul·la la possessió del duc de Gandia i guanyà Nules per sentència del 1695. Antoni Joan i de Centelles intervingué també en el plet contra els Borja.

La línia secundària d’Almedíxer fou originada per Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (mort el 1459), dit també Pere de Riu-sec, que es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. Llur quadrinet Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader, primer marquès de Nules i de Quirra, baró d’Almedíxer, es casà amb Alamanda Carròs de Centelles, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller. El seu fill i de la seva segona muller, Joaquim (II) Carròs de Centelles i de Calataiud (mort el 1674) fou el darrer de la línia i deixà l’herència als Borja, ducs de Gandia, per la qual raó s’esdevingueren plets, i Nules i Quirra passaren als comtes de Cervelló.

La línia secundària dels Centelles de Sicília fou iniciada pel Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (mort vers el 1413), que serví el rei Martí el Jove a Sicília, es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano; llur successor fou Antoni de Centelles i de Ventimiglia, que es casà amb Enrichetta Ruffo, la qual li aportà el marquesat de Cotrone, els comtats de Catanzaro i Belcastro i les baronies de Taverna i Altavilla, i s’establí al regne de Nàpols. La línia s’extingí amb el seus fills Antoni de Centelles i Ruffo, marquès de Cotrone, que serví el rei Lluís III de Nàpols i morí esclau a Constantinoble, i Enric de Centelles i Ruffo, que també estigué al servei del mateix rei i morí emmetzinat. La branca de Gagliano i Pedralba, cognomenada de Centelles-Calataiud, fou fundada per un fill d'Eimeric de Centelles i de Cervelló, baró de Llombai i de Torralbes, fill d’Eimeric (II), baró de Centelles, majordom de l’infant Alfons, que es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano. Un dels seus fills, Guillem Ramon (I) de Centelles, heretà, com ha estat dit, la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà; mentre que un altre fill, el fundador d’aquesta branca, Pere Sanxis de Centelles-Calataiud, heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s’extingí a mitjan segle XVI i a la qual pertangué Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde.