Resultats de la cerca

La capital és Eşfahān

Situada al centre del país, en una plana ben regada que produeix tabac, opi, cotó, fruites i vi D’origen antic, sobre el camí de Teheran a Shīrāz, fou un dels majors centres culturals de l’Orient Nucli industrial, amb la primera siderúrgia del país, alimentada pel ferro de Bāfq i pel carbó de Tangal-Raiar Important artesania catifes, teixits de llana i cotó, calçats, porcellanes, cuir repussat i metalls Centre d’ensenyament superior Universitat d’Eşfahān, fundada el 1950

Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…

Culmina al Damāvand 5 670 m És format per dues serralades paralleles que formen un arc tancat pel sud de la mar Càspia El vessant septentrional és més humit i cobert de bosc que el meridional, sec i pobre de vegetació

El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà

Fou promogut per una cooperativa dels habitants en el 95% immigrats, creada el 1963 El 1970 hom havia construït 1 760 habitatges dels 2 500 prevists hom l’ha anat urbanitzant té centre comercial cooperatiu És un barri dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell

Situació i presentació Limita al N amb Monistrol de Montserrat del Bages, al sector E amb Esparreguera, al SW amb els Hostalets de Pierola i a l’W amb el Bruc, aquests dos últims termes de l’Anoia Collbató s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat, des de sota de Sant Jeroni, per les Basses de Sant Antoni, el pla dels Escurçons i el dels Ocells, just dessota la línia de carena, seguint el curs del torrent de Santa Maria continua després pel torrent de la Salut, per la font de les Canyes i el coll de Rubió, entre la roca del Corb 437 m i la serra de Rubió A migdia, el terme fa…