Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Lloriac
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Zona de maresma litoral del municipi des Mercadal (Menorca), prop de la costa de
Tramuntana, formada per diverses basses més o menys temporals.
Situada al nord del municipi, es comunica amb la cala de Tirant a través del sistema dunar de Tirant Constitueix un paratge d'alt interès paisagístic gràcies a la riquesa natural --és habitat d'ocells-- i al seu dinamisme al llarg de l'any és la tercera zona humida en importància de Menorca
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori…
Sant Lluís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona…
na Xenxa
Agronomia
Caseria
Caseria i zona de conreu del municipi des Castell (Menorca), al S de la vila.
la Vall
Partida
Partida del terme municipal de Ciutadella (Menorca), prop de la costa septentrional: platges d’Algaiarens, on desemboca el torrent de la Vall o barranc de sa Fontsanta, que drena l’extens bosc de la Vall, provinent del pla Verd.
És una zona de regadiu
Binidalfà
Possessió del municipi de Ferreries (Menorca), al nord del terme.
La zona costanera més pròxima a uns 2,5 km és anomenada els penyals de Binidalfà
es Murtar
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi de Maó, al N, a ponent del cap Neg.
Hi ha un petit nucli d'estiueig El seu nom prové del murtar o bosquina de murta que hi ha per la zona
Migjorn
Sector meridional de l’illa de Menorca, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt., pedregós, on abunden els fenòmens càrstics.
Ocupa la zona meridional compresa entre els termes de Ciutadella, es Castell i Sant Lluís S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania
pla Verd
Plana (50-70 m alt.) de sa Mitjania de Menorca.
És estesa al SW de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al S de les garrigues de Binissuès i al SE de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries sector drenat pel barranc d’Aljandar i Ciutadella drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall Travessada de SE a NW per la carretera de Maó a Ciutadella, és zona mixta de conreus farratgers en part de regadiu i de cereals
Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera