Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
túnel del Cadí
© Fototeca.cat
Pas subterrani de carretera obert a la serra de Cadí (pròpiament sota el massís del Moixeró).
Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat cap a…
parc natural del Cadí-Moixeró
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…
el Montsec de Tost
Serra interior dels Prepirineus, prolongació ponentina del Cadí.
Culmina al pic de Serreines 1 687 m alt És un dels contraforts muntanyencs de l’Alt Urgell, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa S i de Tost N
Cadinell
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell
sotsvegueria de Berga
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya, dependent de la vegueria de Manresa.
Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona,…
cap de la Fesa
Cim
Cim (2 391 m), el més occidental de la serra de Cadí, termenal dels municipis de la Vansa i Fòrnols i d’Alàs i Cerc.
la Cerdanya
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja…
serra de la Moixa
Serra
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció W-E, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’W, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya
els Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…