Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alps Neozelandesos
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
els Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades…
Carniola
© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič
Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…
Clutha
Riu
Riu de Nova Zelanda, a l’Illa del Sud, de règim pluvial (350 km).
Neix als contraforts dels Alps Neozelandesos Flueix en direcció nord-sud fins a Cromwell, on pren la direcció sud-est, i després d’Alexandra reprèn la direcció general nord-sud A Roxburgh rep el riu Teviot, i aigües avall rep el Pomahaka Desguassa al Pacífic prop de Kaitangata
Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia…
Karawanken
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
Triglav
© Slovenian Tourist Board / K. Kunaver
Muntanya
Muntanya dels Alps Julians, a Eslovènia, prop de la frontera amb Àustria i amb Itàlia (2 863 m).
Hi neix el Sava
Monte Rosso
Cim
Cim (2 163 m) dels Alps Julis, a la frontera italoeslovena, que durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de grans combats entre italians i austríacs.
Nova Zelanda
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…