Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Mare de Déu de Montserrat
Mare de Déu de Montserrat
© JoMV
Santurari del municipi de Montferri (Alt Camp).
Split

Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
Sisak
Ciutat
Ciutat de Croàcia, prop del Sava i al SE de Zagreb.
Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918
Šibenik
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa adriàtica.
Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria
la Serra
Llogaret
Llogaret del municipi de Vila-rodona (Alt Camp), a la dreta del Gaià, aigua avall de la vila.
Sant Pere de Gaià
Eremitori
Antic eremitori situat a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del segle XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics
Santes Creus

La plaça de Sant Bernat de Santes Creus
© Alberto González Rovira
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l’esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.
El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…
Santes Creus
Poble
Poble i cap del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), creat l’any 1843 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.
Ha esdevingut un nucli d’estiueig i de segona residència i turisme hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió , a l’antic molí a la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV Al segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina