Resultats de la cerca

L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs

El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69 h 2006 808 m alt és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell…

L’edifici És una església amb planta en forma de creu i dependències annexades construïdes en època moderna De fet, d’època romànica tan sols resten algunes parts acoblades amb altres de posteriors És possible que originàriament fos de creu grega, atesa l’orientació actual Així, la nau s’orienta en sentit nord-sud i les dues capelles en sentit est-oest, justament al revés del que era habitual a l’edat mitjana Al costat nord hi ha un porxo afegit format per tres arcades, algunes tapiades i altres que comuniquen amb les estances modernes L’altar és situat en aquest lloc A la banda sud de la nau…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…

El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

Situació i presentació El terme de Vacarisses, de 40,72 km 2 , és com una gran vall de terreny molt accidentat encarada a Montserrat Oberta en els contraforts occidentals del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac, davalla fins prop del llit del Llobregat L’altura mitjana del terme és de 385 m Antigament formava un sol terme amb el de Rellinars Limita al N amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Mura ambdós del Bages i Rellinars a l’E amb el de Terrassa al S amb Olesa de Montserrat del Baix Llobregat i Viladecavalls, i a l’W, amb Monistrol del Bages i Esparreguera del…

Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…