Resultats de la cerca

Ha donat nom a la serra de grau de Moles 1 263 m, entre el coll de Comiols, al SW, i la serra de Sant Quiri, al NE, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca

Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona L’església parroquial és dedicada a l’Esperit Sant Fins el 1972, que s’annexà al de Mur, fou municipi independent

Neix a uns 1300 m d’altitud, dins el sector de la Torre d’Eroles Abella de la Conca, i passa pels termes d’Isona i Conca Dellà, Tremp i Gavet de la Conca, on prop del poble homònim conflueix amb el riu de Conques o Gavet per l’esquerra Té una longitud de 24 km

Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt

Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan ,  es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell

És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària Al seu costat hi ha l’antiga església romànica de Sant Feliu, que fou la capella del castell D’una sola…