Resultats de la cerca

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…

Fou fundada o reedificada per Elionor d’Urgell , germana del darrer comte d’Urgell Prop de l’ermita hi ha la cova de Nialó, on hi visqué com a eremita al segle XV l’esmentada Elionor

Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc

L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…

L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…