Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Tegucigalpa
L’església de la Mare de Déu dels Dolors a Tegucigalpa
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital d’Hondures i del departament de Francisco Morazán.
Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…
San Pedro Sula
Ciutat
Capital del departament de Cortés, Hondures.
Situada al peu de la serralada d’Omoa, la travessen el Chamelecón i els seus afluents Centre agrícola cereals, plàtans, canya de sucre, cacau, blat de moro i plantes industrials iuca, atzavara, té indústries de transformació d’aquests productes Fundada el 1536, és la segona ciutat d’Hondures
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
imperi Persa
Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…