Resultats de la cerca

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització

És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i…

Actualment pertany a la Diputació de Barcelona i funciona com a oficina i centre d’informació del Parc del Garraf

Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en època d’…

Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780

Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…