Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Sant Salvador
Santuari de Sant Salvador, d’origen romànic, a migdia de la ciutat (Garrigues)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Borges Blanques (Garrigues), al S de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa.
Sant Miquel de la Tosca
Ermita de Sant Miquel de la Tosca, a Vilosell
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi del Vilosell (Garrigues), al vessant N de serra de la Llena, a la capçalera del riu Set.
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Jaume
Antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al N del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del s XIX
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Preixens
Despoblat
Despoblat del terme de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set.
Esmentat a la fi del s XII, el lloc era poblat a mitjan s XIII pertanyia al monestir de Poblet
el Portell
Altiplà
Altiplà entre el municipi de Miralcamp (Pla d’Urgell), Puiggròs i Arbeca (Garrigues).
les Garrigues
Comarca
Comarca de Catalunya; cap de comarca, les Borges Blanques.
La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…